Evitar el malbaratament del menjar amb slowcooking

L’ Slow Food va nèixer com a refús a aquesta tendència que vivim dia a dia de fer les coses el més ràpid possible, especialment en el menjar. Perquè vivim en una societat on cuinem depressa (si és que cuinem) per poder menjar depresa i no perdre el temps per alimentar-nos.

Així, aquest nova tendència anomenada Slow Food defensava cuinar amb cap, per menjar amb atenció assaborint cada mossegada. Però també, valorant la qualitat, tant del què mengem (valorant la procedència de les materies primeres i dels ingredients), com de com el cuinem (slow cooking)

Slow cooking

Slowcooking i menjar amb consciència

D’una manera natural, de l’Slow Food va nèixer l’Slow Cooking. Una tendència que reclama el nostre temps per cuinar, per fer-ho en família i per generar plats gustosos i saludables. 

Slow cooking vol evitar el malbaratament d'aliments.

Però l’Slow Cooking vol anar un pas més enllà evitant el malbaratament d’aliments. Una lacra que també caracteritza la nostra societat occidental on les presses fan que, sovint, comprem més del que necessitem, oblidem en un racó de la nevera allò que s’està a punt de fer malbé o llancem productes que porten caducats sis mesos (o més) perduts en un armari.

Photo by nrd on Unsplash

M’explicava un amic que, durant el confinament, l’avorriment el va portar a organitzar el seu rebost. Va llençar llaunes que portaven més de dos anys caducades, unes infusions que no recordava que guardés i va descobrir un pot de nous en un racó quan a casa seva tan ell com els seus fills són al·lèrgics als fruïts secs. Tot un misteri.

Slow Cooking i el fre al malbaratament alimentari

Un dels aspectes que també m’atrau l’Slow Cooking és aquesta capacitat de aprofitar al màxim tots els productes i la consciència d’evitar envasos. Quan els meus fills eren petits, un cop per setmana feia el seu plat preferit, anomenat “conloque”. Que resultava que sempre era diferent i que mai es podia repetir la recepta perquè es feia amb el que hi havia a la nevera (“con lo que hay”). Aquesta tradició familiar (que vaig heretar de la meva mare) és un gran invent per fomentar la cooperació i la creativitat a la cuina (ja que cal que els petits també hi participin!) i et permet un màxim aprofitament dels aliments. A més, d’una tarda divertida amb els teus fills.

slow cooking i slow food amb nens
Photo by Hannah Tasker on Unsplash

El malbaratament d’aliments en números

slow cooking i el malbaratament d'aliments

És evident que quan llencem menjar a les escombraries perquè s’ha fet malbé, estem llençant diners (els nostres diners). Però hem de ser conscients que llencem molt més: d’acord amb les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per a ningú i acaben a les escombraries. I amb ells l’energia, els envasos, l’aigua… que han calgut per generar aquests aliments.

Es calcula que cada any, a Europa, es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, és a dir, l’equivalent a 173 kg per persona. I el 65% d’aquest malbaratament es produeix a les nostres llars. Són números que ens hauríen de fer pensar.

Photo by Edgar Castrejon on Unsplash

10 tips per evitar el malbaratament alimentari

Si amb tot això creus que és necessari evitar el malbaratament alimentari, t’oferim 10 tips perquè comencis a posar-los en pràctica.

  1. Planifica un menú setmanal. Al principi pot resultar difícil. Però et proposem que, durant dues setmanes, apuntis cada dia que mengeu per esmorzar, dinar i sopar. Passades dues setmanes revisa tots els àpats. Aquesta llista et servirà tant per veure si mengeu prou equilibrat i variat, com per saber què cal comprar quan vagis a mercat.
  2. Revisa la nevera i el rebost. Imprescindible si no et vols trobar amb 20 llaunes de tonyina o amb 4 pots de cafè. Un bon sistema és apuntar en una llista a la nevera tot allò que s’ha acabat o que està a punt d’acabar-se. Després fer la llista és molt més còmode i ràpid.
  3. Compra el que necessitis i en la quantitat que necessitis. No malbaratis per un “si de cas”,
  4. Comprova les dates de caducitat i posa més a l’abast tot allò que caduqui abans. Si compres iogurts, posa’ls darrera dels que ja tenies a la nevera. I sempre a primera línia el que caduqui abans.
  5. Compra fruita i verdura de temporada i, si és possible, també de proximitat. T’aportaran molts més nutrients i el seu cost serà més baix. A més, si consumeixes de proximitat estaràs contribuint tant a la teva comunitat com al planeta. Però a més, compra-la en petites quantitats, el que necessitis per als propers 3 dies.
  6. Conserva els aliments de manera adequada. Les conserves de peix, per exemple, no cal que vagin a la nevera (a menys que siguin semiconserves), la fruita i la verdura millor al calaix de sota de la nevera, els iogurts i lactis a dalt… consulta la manera correcta de conservar cada aliment, evitaràs llençar-los.
  7. Si fa calor, la fruita i la verdura es fan malbé més ràpid fora del refrigerador. Deixa fora la que hagis de consumir en breu o compra-les en petites quantitats.
  8. Aposta pels productes no processats. A tu t’aportaran més salut i al planeta, menys residus. Els productes processats porten greixos, sucres, conservants i sal en excés que poden afectar la teva salut. A més, acostumen a anar amb envasos i embalats, residus difícils d’eliminar.
  9. A la cuina, creativitat i aprofitament. Amb el cap i les espines del peix pots fer un bon fumet amb el que cuinar un saborós arrós. Amb les verdures lletjotes es pot fer una bona crema o un brou fantàstic per una pasta. Inventa plats nous amb allò que ha sobrat del sopar. I converteix el pa sec en unes fantàstiques “migues” o un meravallós pudding.
  10. Menja amb consciència. Sabent d’on venen els aliments, assaborint-los a poc a poc i aprofitant-los al màxim.
evitar el malbaratament d'aliments
Photo by Antoine GIRET on Unsplash

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *