Slow business i slow work, empreses més productives

El moviment slow trepitja fort en molts aspectes de la nostra vida com l’alimentació (què i com ho mengem), l‘educació i la criança dels nostres fills, el minimalisme a les nostres llars, el mindfulness, les accions més respectuoses amb l’entorn…   Però sovint oblidem l’espai on es genera bona part d’aquestes presses per ser més productius, per “aprofitar el temps al màxim” sent més multitasca del que el nostres cos i la nostra ment ens permeten: la feina

Erròniament, es pensa que posar fre al nostre ritme frenètic de treball farà que la nostra empresa sigui menys productiva i, per tant, que nosaltres siguem considerats pitjors empleats. Però l’slow business i l’slow work venen a desmentir aquesta idea. Treballar amb consciència dona com a resultat empreses més competitives i treballadors més feliços.

LA MODA DEL FAST WORK

Vivim en un mon on la necessitat de produir en massa i en el menor temps possible s’ha convertit en una filosofia de vida. Però també tenim clar que aquestes directrius habitualment es tradueixen en un descens en la qualitat del servei o del producte. És per això que tothom està més satisfet quan el metge es pren una bona estona per saber què ens passa,  que quan només entrar ens planta la recepta a la mà. El metge és el mateix i els seus coneixements també, però la qualitat del servei, no.

El slow work i el slow business milloren la qualitat de vida.
Photo by José Martín Ramírez C on Unsplash

Per tant les presses i l’obsessió per produir més en menys temps no ens fa ni millors treballadors, ni més eficients ni, molt menys, més feliços. És més, sol crear estrés, frustració, descontent i crispació dins el nostre entorn laboral, la qual cosa no beneficia gens l’empresa.

SLOW WORK, MÉS DEDICACIÓ CONSCIENT

Fins ara més dedicació equivalia a més hores de feina, però diversos estudis, com el  Enhancing creativity through mindless work, dels professors Kimberly Elsbach i Andrew Hargadon de la Universitat de California, demostren que no té perquè haver una relació directa. Doncs la productivitat d’una persona no pot ser constant al llarg de les seves 8 hores de jornada laboral i requereix de moments de pausa que alleugerin la pressió de la feina. Aquests moments, tant si ens deixen com si no, els acabem fent de manera natural, com un mecanisme del nostre cervell per “respirar”.

el slow work permet ser més productius i més feliços

I és per això que quan aquell informe no acaba de sortir o el projecte sembla encallat, acabem mirant les xarxes social, parlem amb el company del partit de futbol, anem al bany i triguem més del que caldria, anem a fer un cafè ben llarg… Però el resultat de fer-ho de manera “clandestina” o potenciat per la pròpia empresa canvia radicalment el resultat (rancunia o por cap al superior, en el primer dels casos, major implicació i eficiència en el segon).

Photo by Jon Tyson on Unsplash

Una de les conclusions de l’estudi Elsbach i Hargadon és que el nostre cervell necessita alternar tasques cognitivament exigents amb d’altres més senzilles, si no ho fem, rendim menys a la feina. Així, aquells caps que recriminen els seus empleats quan, de tant en tant, els sent riure, parlant de la família o intentant fer bàsquet amb la papera del company, estan cometent un greu error.

L'slow work i slow business permeten oferir el millor de nosaltres a la feina.
Photo by Brooke Cagle on Unsplash

A Slow Work per un ambient més social

Davant els ritmes frenètics i les jornades laborals inacabables i sense descansos, que mermen la productivitat i estressen els treballadors, l’Slow work proposa una dedicació més conscient, amb un repartiment de tasques que complementin els moments de màxima concentració amb estones de feines senzilles que suposin menys responsabilitat. I fins i tot, estones de relax amb els companys que permetin crear un ambient de treball més social i on puguin crear unes relacions més obertes, implicades i sinceres que després repercutiran positivament en la productivitat.

“El treball més productiu és aquell que surt de les mans de l’home content”.

Victor Pauchet, metge cirurgià.

I de mostra un botó, segons estudis de la Universitat de Linköping, l’estona que els suecs dediquen al cafè a l’oficina (fikas) és un dels factors que explica l’alta productivitat dels seus treballadors (on per cert, també hi participen els directius). Uns treballadors que, d’altra banda, tenen els nivells d’estrés més baixos del món (segons International Business Report).

l'slow business es basa en la qualitat i la satisfacció.
Photo by Austin Distel on Unsplash

FAST BUSINESS VERSUS SLOW BUSINESS

En el segle XXI, el mon empresarial es mou a un ritme de vertigen on el que és vàlid avui, potser demà ja no serveix. Ha interioritzat aquesta velocitat fins a tal punt que les startups que neixen avui dia, ho fan amb la mentalitat d’aconseguir resultats existosos  immediats (malgrat que les estadístiques demostrin que prop de la meitat no sobreviuran al seu primer any de vida).

la vida slow també es pot aplicar a la feina i es diu slow work

En les últimes dècades han proliferat els fast business, negocis ràpids basats en l’augment del consumisme i del ritme de vida de la nostra societat. Els productes que neixen d’aquests negocis són de consum ràpid i de mort encara més ràpida. La moda i la tecnologia serien, sens dubte, els millors exponents. Però l’oci, la restauració, el menjar o petits electrodomèstics no es queden pas enrera.

 Photo by Luke Chesser on Unsplash

Però a poc a poc, estan tornant unes altres empreses. Les Slow Business, que aposten per un creixement sostingut i que entenen que, per aconseguir-ho, necessiten fer les coses d’una altra manera. Aquestes companyies posen l’èmfasi en la qualitat, l’excel·lència i la satisfacció (tant del client com dels treballadors per la feina ben feta). I per aconseguir-ho cal deixar de mirar el rellotge i d’estar pendent dels canvis constants.

“El treball sense pressa és el major descans per a l’organisme”.

Gregorio Marañón, metge i científic.

Perquè una empresa slow té en compte que darrera de cada negoci hi ha persones i que una atenció al client, per exemple, amb una mentalitat slow genera molta més satisfacció, ajuda als professionals a saber quins són els seus punts forts i febles i fa més efectiu el boca orella, perquè són els nostres propis clients qui ens fan crèixer.

CANVIS PROFUNDS AMB L’SLOW WORK I L’SLOW BUSINESS

Els canvis que promouen tant l’slow work com l’slow business no són precisament superficials, ja que pretenen promoure un sistema de treball diferent, més pausat i conscient on hi hagi un equilibri entre productivitat empresarial i benestar del treballador. I això implica, innexorablement certs canvis a nivell organitzatiu. Per exemple, cal tenir uns objectius reals de creixement on els treballadors hi estiguin realment implicats, perquè quan la direcció posa uns objectius anuals poc realistes, la reacció dels empleats pot ser d’estrés (“m’angoixo perquè no hi arribem”) o d’apatia (“és igual el que faci, total no hi arribarem”).

Les tècniques slow work permeten un creixement de l'empresa.

Però el canvi més gran que hi ha d’haver és a nivell de relació. Un cap distant, poc socialitzat amb els seus treballadors, que imposa exclusivament el seu punt de vista, que busca el guany immediat i que només té contacte amb els directius, té un llarg camí per arribar a tenir un Slow Business i aplicar les tècniques de l’Slow Work.

Photo by Priscilla Du Preez on Unsplash

Rendim molt més quan estem a gust

Tanmateix, si ens plantegem fer alguns canvis a la nostra empresa cap a l’slow work, hem de pensar que un empleat que se sent a gust en l’entorn de treball rendeix molt més perquè viu l’empresa com a part de la seva vida i no només com un mitjà per aconseguir un sou a final de mes. Aquest sentiment de pertinença cap a l’empresa no només el converteix en un bon “relacions públiques” d’aquesta compañía (una cosa molt important avui dia amb les xarxes socials), sinó també fomenta la col·laboració i l’eficiència d’aquest treballador amb l’empresa.

En gairebé totes les organitzacions, formular una declaració de propòsit que doni inspiració i orientació als treballadors s’ha convertit en una pràctica estàndard. No obstant això a la fi ens queda la sensació que aquest tipus de declaracions no tenen veritable profunditat, perquè a la pràctica no guien la conducta ni les decisions.

Frederic Laloux, “Reinventar las organizaciones”.

Per fer-vos una idea d’empreses que han fet un canvi en la seva organització per millorar el benestar dels seus empleats i la productivitat de la compañía us recomano el llibre: “Reinventar las organizaciones” de Frederic Laloux, editorial Arpa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *