Temps d’oci o l’art de no fer res

posted in: MINDFULNESS, MY SELF, OCI | 0

Fa uns 150 anys les persones amb prou feines podien tirar endavant el seu dia a dia com per pensar en el seu temps d’oci. Només els més rics podíen permetre’s el luxe de gaudir d’un temps per a no fer res “productiu”, d’un temps de lleure com tenir cura de les seves roses, anar a l’òpera, muntar a cavall o prendre el te amb els amics.

Temps d'oci prenent un copa de vi o llegint un bon llibre
Photo by Aliis Sinisalu on Unsplash 

Quan els obrers de les fàbriques van lluitar pel seu dret a treballar menys hores i en millors condicions, va sorgir aquell lema del 888. Una idea que ens assegurava que podríem dedicar 8 hores a treballar, 8 hores a dormir i 8 hores més a l’oci. I hagués estat un tracte genial si no fos perquè ningú va preveure que de les hores de la família o de dormir sortirien les que necessitem per arribar a la feina fent llargues cues, les d’anar a comprar a corre-cuita al supermercat, les de les tasques de la llar, les de portar els fills als extraescolars… I així a poc a poc, les vam tornar a perdre.

Invents per tenim més temps lliure?

Al llarg del segle XX i en el que portem del XXI, ens hem dedicat a buscar aquest temps. I per aconseguir-ho hem tirat d’enginys que n’alliberava (rentadores, rentaplats, cuines de gas o d’inducció, microones, aspiradores, torradores, neveres, congeladors…), alhora que inventaven altres maneres de malgastar-lo.

Temps de lleure o l'art de no fer res

Perquè aquell temps que havíem recuperat de les tedioses tasques de la llar i de la feina (algú s’enrecorda com s’enviaven els arxius abans d’internet?), se’ns va escolar entre els dits. El rellotge va passar a ser l’amo de les nostres vides i, avui en dia, patim les conseqüències de la seva tirania.

Photo by Aki Tolentino on Unsplash

Cada vegada se’ns exigeix que siguem capaços de fer més coses en menys temps, que siguem multitasques. Que les dones no només siguin professionals o mares, sinó que facin ambdues coses i ho facin en el menys temps possible, perquè també han de ser dones, amigues, filles, veïnes, parelles… 

“Les estones d’oci són la millor de totes les adquisicions”. 

Sòcratres

I de fet, fer més d’una cosa al mateix temps ens sembla una cosa molt intel·ligent: dinar mentre llegim el diari, contestar mails des del cotxe, acabar un informe mentre cuinem… jo tinc una amiga que dissenya pels seus clients en el cotxe (se l’ha comprat amb wifi) mentre espera que les seves filles surtin de rítmica.

Les nostres vides s’han convertit en un intent continuu d’encabir el màxim de coses possibles per hora. 

I el temps per a no fer res?

I així, el rellotge ja no és una eina de consulta, sinó un tirà que et marca que fer a cada moment i que et repta constantment a que el guanyis. I sense adonar-nos transmetem aquest ritme accelerat a tota la nostra vida, també al temps d’oci.

Tots estem d’acord a que per realitzar-nos com a persones necessitem dedicar un temps al lleure. Un temps per alliberar la ment de la nostra rutina, per fer-nos sentir bé, per conrear les nostres passions i les nostres aficions… per respirar.“. 

Tanmateix, el capitalisme ha vist un filó en això que passessim una estona fora de la feina i que tinguessim tantes ganes de reivindicar els nostre temps d’oci. ¿El resultat? Un gran ventall de possibilitats per omplir els petits espais de lleure amb activitats de pagament.

Temps d'oci per viure de manera desaccelerada

De tant en tant desapareix, pren-te un petit descans, perquè quan tornis al teu treball el teu criteri sigui més encertat. Pren-te’l amb certa distància, perquè així el treball sembla més petit, la major part es pot assimilar en un tres i no d’ulls, i la manca d’harmonia i la proporció és més fàcil de veure“. Leonardo da Vinci.

Photo by Zach Betten on Unsplash

La vida accelerada que vivim ens fa consumir aquest oci ràpid de manera compulsiva. Ja no hi ha temps per al tedi perquè tenim una gran oferta de sortides, experiències, activitats  al nostre abast. Sempre, evidentment, després de pagar el seu preu. I ens creiem que això és temps de lleure. Temps per viure experiències accelerades que no ens permeten descobrir-nos ni descobrir tot el que tenim al nostre voltant.

Gaudir del temps d’oci?

Acostumem als nostres fills a aquest tipus d’oci i els ensenyem que el seu temps és tan valuós que no es pot perdre en tonteries com ara mirar el cel, passejar pel camp o inventar-se un joc al qual és possible que només hi jugui una sola vegada. Omplim el seu temps amb extraescolars que creiem els faran més productius quan siguin adults. Ja no els donem la possibilitat d’avorrir-se (de fet està malvist), malgrat que l’avorriment és el motor més gran per a la creativitat i la imaginació, dues de les qualitats més valorades en la nostra societat.

El temps de lleure dels infants ha de deixar volar la seva imaginació
Photo by michael podger on Unsplash 

I així quan els nostres nens i nenes, els nostres adolescents o nosaltres mateixos ens avorrim, eliminem tots aquests estímuls que ens envaeixen diàriament i intentem gaudir d’un temps que ens hem guanyat a pols, ens posem nervisos, ens entra l’ansietat i busquem, el que sigui, per omplir aquest espai. 

Hem perdut l’art de no fer res, de tancar la porta al soroll de fora, de negar-nos a les distraccions inútils, de sentir els nostres pensaments, d’acompanyar la nostra respiració. Hem perdut el temps per meditar, per tenir cura de nosaltres mateixos i de tot allò que ens envolta. Hem cregut que el lleure es compra i no ens adonem que, simplement, el tenim a les nostres mans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *