• cantar ens allibera

Cantar, un hàbit que ens fa feliços

posted in: MY SELF, VIU SLOW | 0

La frase popular diu que qui canta els seus mals espanta, i és que cantar ens fa feliços, perquè quan cantem connectem amb aquelles emocions que ens aporten benestar.

Cantar com a exercici de Mindfulness

Si tenim un mal moment i sentim una cançó que ens fa vibrar, que ens agrada i que ens transporta a uns records bonics, segurament millorarem el nostre estat d’ànim.

Però si a més a més cantem, ens transportem a un estat d’eufòria que ens permet evadir-nos dels problemes que ens tenien capficats, perquè l’oïda, la veu i el cos i la ment es concentren en una sola cosa que ens fa estar plenament connectats amb l’Aquí i l’Ara.

Photo by Jason Rosewell on Unsplash

Cantar és una pràctica de mindfulness perfecta per a reconduir les emocions negatives.

Per què no cantem tant?

Hi ha qui canta a la dutxa, mentre cuina, quan feineja…Qui canta sobre les cançons que sonen a la ràdio o qui canta a capella. Però també hi ha qui mai no canta. Per pudor, perquè li han dit que canta malament, perquè no se sent a gust amb la seva veu…

La veu, el nostre instrument

Cantar és una activitat tan antiga com la humanitat. Ens ajuda a distreure’ns, a canalitzar emocions, a transmetre coneixements, a crear comunitat…

ocell cantant

Per a cantar només ens cal la nostra veu, l’instrument més íntim i primitiu. Un instrument, únic i carregat de personalitat, que ens ofereix l’oportunitat de vehicular sentiments i transmetre emocions.

Photo by Rod Long on Unsplash

Cantar mentre treballem o feinegem

Fins fa ben poc temps la gent cantava mentre treballava, es cantaven tonades coadjudatives que acompanyaven i alleugerien feines com els treballs del camp; trobem cançons per aplegar olives, per segar, etc. D’altres que es cantaven en treballs rutinaris i en comunitat, com els romanços, que tan podien ser cantats per puntaires, com per cosidores, com per pescadors, mentre feien feines que els permetien seguir el fil d’una història que narrava fets alliçonadors, històrics o successos recents.

Les cançons acompanyaven també les feines de la llar i les estones vora el foc, en família. Eren, doncs, una eina de transmissió oral que, de generació en generació, ajudava a crear un imaginari col·lectiu i ha traspassar valors, conceptes morals i coneixements sobre el funcionament social.

Per què ja no cantem tant?

Parlo en passat quan em refereixo a a quests usos de la cançó ja que, actualment, en la nostra societat, no la fem servir d’aquesta manera.

Les tipologies de feines han canviat, i ningú s’imagina un oficinista cantant un romanç davant l’ordinador, perquè desconcertaria als companys de feina; a les fàbriques, els forts sorolls de les maquinàries no propicien les cançons cantades en comunitat, i la música s’escolta en format àudio, via cascs, de forma individual.

Photo by Eric Nopanen on Unsplash

Escoltem més i cantem menys

Però això no vol dir que la gent ja no escolti cançons. A la ràdio, a la televisió, a internet, ens canten. Tenim veus extraordinàries que ens expliquen històries, i ens acompanyen amb precioses melodies. La música ens arriba per noves i múltiples vies.

No cal que hi hagi algú que ens canti en directe, ni que cantem nosaltres mateixos, per a gaudir de les cançons. Ja tenim qui ho fa, i ho fa molt bé. Però sense ser-ne conscients, aquest consum de música es converteix en passiu.

Cantar és cosa de nens?

Ara tenim més accés a la música que mai, però estem deixant de cantar, de produir música amb l’instrument més íntim, i que tenim més a l’abast. Per pudor, per tabús vers la pròpia veu, la vergonya de cantar en públic és present en la nostra societat, sobretot entre els adults. Cantar està passant a ser una cosa de nens i de joves amb guitarra, però els adults cada cop ens allunyem més del plaer de cantar pel simple fet de cantar, ja sigui en solitud o en comunitat.

Cantar, un hàbit que ens fa feliços

Cantar ha deixat de ser un hàbit per a bona part de la població adulta de la nostra societat.

canta

Un hàbit tan saludable com la dieta mediterrània. Però tornar a cantar com quan érem infants està a les nostres mans. Només cal una cosa prèvia: Reconciliar-nos amb la nostra veu i estimar-la tal i com és, sent conscients que cantem per a sentir-nos feliços, no per a fer felices les orelles dels altres!

Photo by bruce mars on Unsplash

Us deixem amb 3 idees per a recuperar l’hàbit de cantar:

1- Canta mentre feineges o cuines

Feu-vos una llista de reproducció amb cançons que us agraden i canteu-hi a sobre, amb el volum ben alt!

2- Canta a la dutxa

L’acústica del lavabo és ideal per fer-te sentir un cantant de primera. Si et dutxes de bon matí tria una cançó animada i que t’aporti bon rotllo, veuràs com surts de la dutxa amb dosis extres d’energia. I si et dutxes al vespre tria una cançó que t’assereni els ànims i et convidi a valorar la bellesa de la vida!

3- Canta pel carrer

Veuràs com resulta alliberador cantar mentre camines per una avinguda plena de cotxes. Només et sentiran aquells que passin pel teu costat i qui sap, potser se’ls encomana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *