Àlex Letosa, educador i psicòleg “les emocions es contagien”.

Fa 20 anys que és al món de la psicologia i l’educació. Dues dècades que li han donat per molt, ja que també s’ha especialitzat en direcció educativa, ha estat professor d’orientació educativa a educació secundària, és professor de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha col·laborat en mitjans de comunicació, ha publicat diversos articles i treballs d’investigació… i és pare de 3 fills!

Ha dedicat tota la seva vida professional a l’educació d’infants i adolescents, a transmetre una idea positiva de l’aprenentatge i de la convivència en família. I ara ho fa des del seu centre CAMINA i la publicació del seu últim llibre.

EL SOMRIURE DE L’ÀLEX

Alex Letosa, psicòleg, educador i pare de tres fills.

Quedem en una cafeteria a la Plaça del poble de Cardedeu. Arriba una mica tard amb un gran somriure. Aquest somriure és un dels trets que el defineix juntament amb uns ulls propers i una manera de parlar que transmet pau.  Abans d’entrar, se li acosta una ex-alumna per donar-li la gran notícia: ha pogut entrar a l’especialitat que volia. Ell sembla tan content com ella.

Els adolescents necessiten un professor que no els jutgi.

Photo by Patrick Buck on Unsplash 

Com a director del INS Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu, l’Àlex rebia cada dia a tots els seus alumnes amb un bondia i un somriure. Ell defensa que és una de les millors maneres de començar el dia i de conèixer els alumnes. Aquells nois i noies ara troben a faltar aquesta benvinguda diària i li diuen quan se’l troben pel carrer.

“Jo ho continuu fent, ara no a la porta de l’institut però sí a d’altres ambients. És important començar amb un bondia i un somriure, perquè les emocions s’encomanen. Hi ha dies que no vols somriure perquè potser estàs patint, però quan el forces i veus que l’altre et torna un somriure sincer, el teu somriure deixa de ser forçat per ser també sincer”. 

Però aquell bondia a primera hora del matí li permetia connectar amb els alumnes de manera més propera, “a vegades, et trobaves amb algun alumne que venia amoïnat o inclús plorant. Llavors el paraves, t’interessaves per ell, per què havia passat i et donava l’oportunitat d’acompanyar-lo i de parlar amb els professors perquè tinguessin en compte la situació d’aquell noi o noia”. 

L’AUTOEVALUACIÓ COM EL CAMÍ

El mes d’abril d’enguany l’Àlex Letosa va publicar Caminar Quiet. Decàleg per a l’èxit educatiu. El més interessant d’aquest llibre és que per una banda ens obliga a autoevaluar-nos com a educadors i, per una altra, que no només està pensat per a pares i mares, sinó també per a mestres i professors. 

Alex Letosa i la seva dona Ainoha, també educadora.
L’Àlex Letosa i la Ainhoa, la seva parella i també educadora

La idea va sorgir de vacances compartint amb l’Ainhoa, la seva parella i també mestra, les seves experiències com a docents, psicòleg, pares… Ell havia guardat en una carpeta un bon grapat d’idees i un autèntic calaix de recursos i van considerar que era el moment de donar-los forma i compartir-los.

De llibres sobre com educar, n’hi ha de tots colors. Jo el que volia era donar la meva visió però partint de la psicologia com a ciència i des d’un triple punt de vista: el científic i més acadèmic, el vivencial i el d’experiència professional”.

L’autoavaluació és un requisit imprescindible per enfrontar-te a Caminar Quiet. “La idea és que el llibre sigui útil. Si t’autoavalues primer i després llegiexes el capítol relacionat, això et permet replantejar-te aquella autoavaluació que havies fet. I donar-te eines per portar-te a la reflexió”.  

ELS ESTILS EDUCATIUS

A Caminar Quiet es pretèn que veiem el got mig ple i mig buit al mateix temps, és a dir, agafar perspectica. “Això implica analitzar les emocions. Sembla una manera molt analítica de veure-ho, però el que analitzem és el que sents i el que fas sentir. I això et permet fer la reflexió de quins punts potser pots replantejar-te o pots incidir.”

“El que analitzem és el que sents i el que fas sentir”

Àlex Letosa

Un d’aquests punts on podem incidir és en els estils educatius. “Saber quin estil educatiu tenim, ja sigui com a pare, com a mare, com a docent… és important. Jo, d’estudiant ja treballava amb adolescents en el camp del lleure i ja em plantejava: estic sent autoritari, estic donant suport, estic donant control, poso límits…? ho analitzava per saber què havia de fer… després ja comença a fluir (riu), però aquella reflexió em va servir per saber que l’estil amb autoritat és el que has de tendir a treballar. Però reflexionar sobre aquest aspecte és important”.

Les famílies tenen estils educatius negligents que ni donen suport ni control.

hoto by Jessica Rockowitz on Unsplash

Al Centre CAMINA porta famílies que tenen problemes amb els seus fills, “allà m’estic adonant que moltes famílies tenen estils educatius negligents que ni donen suport ni donen control. No hi són. Quan els fas present que et porten el fill però que cal revisar els estils educatius, es replantegen moltes coses”.

TEMPS PER EDUCAR

La raó que moltes vegadades no hi siguem com a pares és que vivim en una societat accelerada on, paradoxalment, on no hi ha temps per res. Hem de treballar com si no tinguessim fills i criar-los com si no tinguessim feina i això provoca una gran ansietat en molts pares i mares. 

“El temps de família s’ha d’augmentar. Les empreses i les institucions ha de ser conscient que educa tota la societat, no només educa la família. I quan educa la societat, estem parlant que les empreses i les institucions han de tenir present que si tenen treballadors i treballadores amb fills han de facilitar la conciliació”. 

Però “és que no tinc temps” és un dels mantres d’avui dia que apliquem també als nostres fills escudant-nos en que passem “temps de qualitat” amb ells, però tenim clar què és el temps de qualitat realment?  L’Àlex somriu àmpliament, i noto que aquesta pregunta se l’esperava: “Temps de qualitat?… Primer fora televisió, perquè la televisió no pot ser el centre de la vida familiar. El temps de qualitat és un temps per compartir en família en un sentit de família transversal: les tasques de la llar, cal fer-les entre tots i totes perquè són tasques de la família; temps fent el sopar amb els fills i filles; fent rentadores i recollint la roba; fent un joc de taula; anant a comprar en família… el temps de qualitat és aquell en què estàs present”. 

“Educa tota la societat. I quan educa la societat, estem parlant que les empreses i les institucions han de tenir present que si tenen treballadors i treballadores amb fills han de facilitar la conciliació.

Àlex Letosa

I quan estàs present sorgeix el diàleg, la complicitat i els sentiments. “Quan passes aquest temps plegats ja sorgeixen les necessitats: jo avui a la feina he tingut un mal dia o he patit o he tingut un company que m’ha fet la guitza o he tingut un projecte que m’ha anat molt bé…I hem de compartir aquestes coses. Perquè sinó els infants, per exemple, no et saben dir el nom d’un company de feina del pare o de la mare. I el temps de qualitat també és aquest”.

ACCEPTAR ELS FILLS PER QUI SÓN NO PEL QUÈ FAN

Per crear unes bones relacions amb els nostres fills i els nostres alumnes és imprescindible acceptar-los tal i com són. L’Àlex l’anomena Acceptació Positiva Incondicional (API). És un concepte que sembla obvi quan el llegeixes, però no tan fàcil de portar a la pràctica. Especialment pels professors i mestres. ¿Què passa quan un professor té mania a un alumne? ¿Com es treballa?

“En aquest cas, el professor està jutjant aquell alumne, l’està jutjant sense conèixer com se sent, la seva experiència, la seva motxilla, d’on ve, on ha nascut, com s’ha criat, quines hores ha dormit, quins reglas d’aniversari ha tingut, quantes abraçades li han fet, quants petons no li han fet… tot això, en el moment que estàs jutjant aquell alumne estàs obviant molta informació que no tens. El primer excercici que hem de fer com a educadors és no jutjar i quan agafes aquesta postura de no jutjar és més fàcil. És un treball personal, no només professional”. 

Però, a poc a poc, Àlex Letosa assegura que s’està canviant la mirada del professor. Especialment de les noves generacions que “posen l’accent més en el desenvolupament global de la persona que en els continguts”.

SOBREPROTECCIÓ DELS INFANTS, ADOLESCENTS DIFÍCILS

Quan parlem de l’adolescència a la majoria de pares i educadors ens entra un profund neguit, tanmateix en moltes societats, l’adolescència no és un problema. Perquè fan un pas gradual de la infància a l’edat adulta tenint en compte l’autonomia, la sexualitat i el creixement personal. Quan aquests canvis són graduals, l’adolescència ni es nota com a problema. Però quan tens uns infants sobreprotegits, que no han tingut responsabilitats, que han tingut la satisfacció de totes les necessitats i de sobte se’ls demana que tinguin una feina, que s’independitzin, que tinguin criteri i iniciativa, el canvi és brutal. I davant aquest xoc, l’adolescència passa a ser un problema”.

Photo by Allen Taylor on Unsplash

Els infants han de tenir responsabilitats per poder crèixer

Àlex Letosa

I assegura que els infants han de tenir responsabilitats, “perquè tenir-ne et fa créixer, valores la satisfacció de la feina ben feta, valores el teu propi esfoç, millora l’autoestima i això s’està perdent avui en dia. Es confon la cultura de l’esforç amb mà dura i no té a veure una cosa amb l’altra”.

L’EQUILIBRI INTERN COM A PUNT DE PARTIDA

A Caminar Quiet, l’Àlex Letosa afirma és totalment impossible que el procés educatiu sigui òptim si personalment no obtenim l’equilibri personal adequat”. I quan ho llegeixes, sembla una afirmació evident. Però estar bé amb un mateix en tots els àmbits de la nostra vida és tan complicat com necessari: tenir una feina on et sentis a gust, tenir un/a company/a que et valori i t’estimi, està a gust amb el teu físic i la teva salut, en harmonia amb el teu jo intern… “La millor manera de cuidar els altres, és també cuidar-nos a nosaltres. Si nosaltres estem bé, a qui estem educant -siguin fills o alumnes- també estaran bé”, sentencia l’Àlex Letosa.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *