• Slow cooking en parella
  • els àpats fets a casa són salut
  • cuinar en família a l'slow cooking
  • slow food i slow cooking

10 tips que faran passar-te a l’slow cooking

En els dies d’estiu, encara que no estem de vacances sembla que tenim més temps per gaudir de tot allò que ens envolta. Els dies més llargs, la llum del sol, l’olor de vacances… tot ens convia a relaxar-nos i ens anima a introduir petits canvis en el nostre dia a dia: anem a la platja després de treballar, fem un gelat en una terrasseta entre setmana, passejem pel poble saludant sense presses els veïns… és el moment d’aprofitar per incloure també l’slow cooking. 

Slow cooking dins l’slow food

L’slow food o slow eating ens proposa menjar amb consciència, valorar la qualitat tant dels ingredients com de l’àpat, dedicar-hi temps a mastegar bé i a gaudir dels sabors i de les olors d’allò que mengem, tenir en compte la procedència de les materies primeres i la manera de cuinar-los. 

Amb l’slow cooking et plantegem tornar a gaudir cuinant, tenint en compte tots els principis de l’slow food. Convertir la cuina en un punt clau de la nostra salut i la nostra vida familiar.

Això no vol dir que ens tanquem a la cuina tot el dia com feien les nostres àvies. La tecnologia també ha arribat a les nostres cuines i el brou que abans trigàva 4 hores a fer-se, avui podem tenir-ho llest en menys de 30 minuts gràcies a enginys com una simple olla exprés.

L'slow cooking permet crear a la cuina un punt de trobada familiar.

Tanmateix no cal fer grans elaboracions, sinó que es tracta de convertir la cuina en un espai de trobada familiar, en un treball cooperatiu de tots els membres per tal d’enfortir les relacions com a equip, alhora que cuidem de la nostra salut. (En un altre article us parlaré dels petits trucs per fer àpats ràpids i saludables cuinant en família).

Photo by Andy Chilton on Unsplash

Perquè sí, perquè cuinar és salut. Perquè no és el mateix uns espaguetis amb salsa de tomàquet processada (amb l’excés de sucre, sal, midó…) , que fer amb els teus una salsa de tomàquet casolana amb un bon sofregidet (sí, ho sé, esquitxa molt i porta el seu temps, però has pensat a fer-ne bastant en una olla fonda i envasar-la al buit o congelar-la? La tindràs sempre a punt). O fins i tot uns espaguetis (sí és cert, segurament al principi seran més irregulars, lletjos i complicats de fer, però com n’estan de bons!!).

Cuinar plegats és salut, és comunicació, són hàbits alimentaris sans
Cuinar plegats és salut, és comunicació, són hàbits alimentaris sans. Photo by Sarah Boyle on Unsplash

Però també cuinar és estimar, és tenir cura de tu mateix i dels teus, és crear un vincle i uns hàbits saludables per a la resta de la teva vida.

Slow cooking en parella

Hi ha poques coses més frustants que arribar a casa cansat/da de treballar tot el dia i que la teva parella s’escarxofi al sofà esperant que li facis el sopar. Així acabeu picant qualsevol cosa o demanant menjar a domicili. Això, no només mina la vostra salut, també la relació de parella, perquè tard o d’hora acabaran per aparèixer els retrets.

Cuinar en parella pot ser un moment ideal per reconnectar amb l'altre
Cuinar en parella pot ser un moment ideal per reconnectar amb l’altre. Photo by Becca Tapert on Unsplashp

Com he dit, no calen grans invents, pot ser una simple amanida, però en la que tots dos hi col·laborin. Mentre un pela les pastanagues, l’altra talla els tomàquets… parlant de com ha anat el dia, de com estàs de cansat o d’aquell projecte que tanta il·lusió et fa. Cuinar plegats és compartir i tenir la sensació que l’altra té cura de tu i que tu també tens cura de la teva parella. Tots dos col·laboreu i no hi ha retrets.

Els més petits i l’escola de la cuina

Porto més de 20 anys treballant en cooperació. En una escola que tenim a Àfrica Occidental, la cuina és un element essencial (i en conseqüència també l’hort), una de les nostres aules principals. Els nostres alumnes aprenen allà hàbits saludables, higiene, física, química, matemàtiques… però també treball cooperatiu, conciència d’equip, paciència, igualtat de gènere (no només cuinen les nenes!!)…

l'slow cooking és cuinar en família

I és que la cuina és una gran escola. Què millor que aprendre a escriure fent la llista de la compra o la nova recepta inventada, els grams pesant per fer un pastís, els graus posant el pastís al forn, els minuts i els segons, com funciona el llevat, com es transforma l’ou amb la calor o com s’emulsiona per fer-ne una maionesa. 


Cuinar en família. Photo by Rustic Vegan on Unsplash

“La cuina és un llenguatge mitjançant el qual es pot expressar harmonia, felicitat, bellesa, poesia, complexitat, màgia, humor, provocació, cultura”

Ferran Adrià

Però a més, per als infants cuinar plegats els permetrà anar molt més enllà d’aprendre conceptes i receptes. Aprendre a cuinar plegats els permetrà:

  1. assumir uns hàbits alimentaris saludables que els acompanyarà tota la vida;
  2. crear uns llaços emocionals amb els seus pares (avis, tiets!) que enfortirà la seva relació present i futura; 
  3. conrear una paciència que pot marcar les seves relacions i el seu creixement personal.
  4. augmentar la seva capacitat d’observació que els ajudarà en els estudis i en el coneixement del seu entorn; 
  5. fer crèixer un orgull per la feina ben feta (tothom es menja el que cuino!) que millorarà la seva autoestima;
  6. aprendre a treballar de manera cooperativa on tothom hi participa d’igual a igual.
  7. incentivar la seva creativitat (qui no ha inventat mai un plat nou?), imprescindible en un món com el nostre.
  8. assumir i voler superar els seus límits (cada vegada voldrà fer plats més complicats).
  9. acceptar les frustacions i seguir treballant per aconseguir els objectius (quantes vegades s’ens ha tallat la maionesa i hem tornat a començar?)
  10. donar-li eines per a la seva independència com a persona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *