Slow eating, slowfood, menjar a poc a poc

posted in: SLOW FOOD, VIU SLOW | 0

L’estil slowlife o la vida slow neix com un repulsiu a la implantació de restaurants McDonalds a Itàlia i el seu concepte de menjar ràpid o fast food. Potser és per això, que un dels primers articles d’aquest bloc havia de tractar sobre menjar a poc a poc, l’slow eating, slowfood, és igual com li volguem dir.

Menjar a poc a poc no és només un elogi a la lentitud o una denúncia a l’exagerada i vertiginosa velocitat en què vivim immersos, l’slowfood és un exercici per millorar la nostra salut física i el nostre equilibri intern.


Slow eating, slow food en 30 minuts

Creiem que no tenim temps, però, normalment, és fals. Pràcticament tothom té com a mínim mitja hora per dinar (sinó una), i tot i així, seguim accelerant aquest moment fins reduir-lo a menys de 10 miserables minuts en què engolim qualsevol cosa que se’ns posi per davant, per la simple raó que és hora de dinar.

Diversos estudis han demostrat que menjar a poc a poc o l’slow eating té innombrables beneficis per a la nostra salut:

slow food, menjar slow
  • Permet una millor digestió i es digereix millor els aliments ingerits.
  • S’aconsegueix una major hidratació del nostre organisme amb els innombrables beneficis que això comporta.
  • Ajuda a no engreixar-se, a mantenir el nostre pes adequat i fins i tot a aprimar-nos de manera més fàcil.
  • S’aconsegueix una major satisfacció amb el que mengem, prenem més consciència dels aliments i tenim menys gana.

Però és que menjar ràpid no ens beneficia gens, ja que l’únic que aconseguim són males digestions, augment de pes, més gana (i en conseqüència menjar més del que realment necessitem) i menor satisfacció amb el que ingerim.

A més, menjar de pressa no només significa menjar més ràpid, sinó també menjar a mossegades més grans i a mastegar-les menys. Això fa que la qualitat del que passa per la nostra boca no sigui la ideal per arribar al nostre estómac.


Quan no hem mastegat prou, la tasca per al nostre sistema digestiu és més feixuga i pesada. En conseqüència, els aliments són “processats” de manera menys efectiva i se n’extreu menys rendiment per al nostre organisme.


Menjar ràpid engreixa?

Doncs sí. En un experiment realitzat per la Universitat de Rhode Island en 30 dones amb un pes normal se les va fer menjar en dues ocasions diferents un plat de pasta amb salsa de tomàquet i formatge. Els ingredients eren exactament els mateixos però les consignes per a les dones eren diferents: el primer dia havien de menjar el més ràpid possible fins a saciar-se, el segon, el més lent possible també fins a estar plenes.

Les conclusions: el primer dia, les dones es van cruspir una mitjana de 646 calories en 9 minuts. El segon dia, van trigar 29 minuts a menjar-se un total de 579 calories de mitjana. Això vol dir que, a més d’una mala digestió, el primer dia es van dur 67 calories de més que no necessitaven. No semblen moltes, però si ho multipliquem pels tres àpats mínims que fem al dia i pels dies de la setmana, la xifra ja comença a ser preocupant.
Però és que a més, el dia que les dones van menjar més ràpidament, van tenir gana molt abans i van haver de picar entre hores per saciar-se. Per què passa això? Per què mengem de més quan ho fem precipitadament?

El nostre cervell necessita com a mínim 20 minuts des que comença a menjar per enviar-nos el senyal de sacietat.

Així que, si mengem més de pressa, engolim més quantitat perquè el nostre cervell no dóna l’ordre d’aturar.

La diferència entre menjar de pressa i fer-ho lentament és que amb el slow eating o slow food després de dinar tenim una sensació de satisfacció, no d’estar ple. Així, practicar l’slow food comporta ingerir menys quantitat d’aliments, que aquesta ingesta sigui més satisfactòria i que, a més, sigui més duradora (menys gana a llarg termini).

Menjar sa; menjar slow

Com menjar més a poc a poc

Les tradicions mediterrànies van convertir els àpats en moments compartits i això és molt saludable des de diversos punts de vista. Tant és així que els psicòlegs especialistes en trastorns alimentaris aconsellen a les famílies menjar plegats per evitar entre els adolescents problemes com l’anorèxia, la bulímia o la ingesta compulsiva.

Així que aquí van alguns consells per practicar l’slow eating o slowfood:

  1. Seure a taula i compartir el moment dels àpats amb altres persones. Així és com tradicionalment s’ha fet sempre a la zona mediterrània i seria molt bo, tant per a la nostra salut com per a les nostres relacions personals, conservar aquest costum.
  2. Utilitza coberts i menjar en un plat. Està demostrat que menjar amb les mans i directament d’un embolcall comercial fa que mengem més de pressa.
  3. Prendre consciència de què estem menjant, això és no distreure’ns amb mòbils, televisió, ordinador …
  4. Menjar variat, tant en sabors, com textures, com aromes. Quan ens posem “qualsevol cosa” per menjar, acabarem menjant de “qualsevol manera” a “qualsevol lloc”. El moment dels àpats ha de ser el moment de menjar, no d’ingerir “qualsevol cosa” per mantenir-nos actius.
  5. Ser conscients de la necessitat de mastegar bé. D’aquesta manera, la nostra digestió serà més lleugera i el nostre sistema digestiu podrà fer la seva feina en millors condicions.
  6. Beure aigua mentre mengem. No begudes edulcorades que emmascaren el sabor dels aliments, sinó aigua. Això ens ajuda a una millor digestió, però també a estar més hidratats, a assaborir millor els aliments i a menjar més a poc a poc.

Ara que coneixes tots els beneficis del slow eating, slowfood o menjar a poc a poc, t’apuntes a intentar-ho?


La teva salut t’ho agrairà.

I si dines fora de casa. Hi ha restaurants slowfood que et permetran mejar productes de proximitat tractats amb la màxima cura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *